El mundo al revés

2 02 2008

Conseller de la Rosa y cardenal Gascó

La foto que os adjunto es portada del Levante -El Mercantil Valenciano- de hoy sábado 2 de febrero, y es demoledora. Dicen que una imagen vale más que mil palabras, y aquí podemos comprobar el sometimiento del poder político de la derecha valenciana al poder eclesiástico: el Conseller de Justicia (nada más y nada menos que el de Justicia) de la Rosa besando el anillo del cardenal García-Gascó delante del presidente del TSJ. Como dice mi cuñado Juanma es el mundo al revés.

¿Cuándo definitivamente este Estado será verdaderamente laico?


Acciones

Information

12 responses

4 02 2008
Anonimo

Mas sometimiento del que teneis los concejales del PSOE al alcalde???. Veis la paja en el ojo ajeno pero no veis la viga en el propio.

4 02 2008
antoniosaura

Anónimo, hay un dicho que me gusta especialmente y que se puede aplicar perfectamente a tu comentario, esta cita dice ‘Cuando uno sólo tiene un martillo todo lo que ve le parece un clavo’. Aunque lo que dijeras fuera cierto existe una explicación lógica porque como tu bien dices él es el alcalde y yo un concejal de la misma formación política en el gobierno, lo que yo digo en el artículo es que el poder político se somete al poder religioso, cuando en todo caso debería ser al revés, el interés de los ciudadanos y ciudadanas no debe verse influenciado por la fé que se profese; trasladado a la política local sería como si el alcalde siguiera los dictados de los párrocos de las iglesias locales y, aunque, sin duda, las relaciones son excelentes y existe una amplia colaboración, eso no es así.

4 02 2008
anònim

La foto demostra que la jerarquia catòlica encara té molt de poder. Estic segura que fotos com eixa se’n poden trobar de polítics amb altes responsabilitats de tots els partits.

Respecte del que passa a Alaquàs, crec que el que no és bo és el sotmetiment. L’autoritat (en el sentit de poder amb reconeixement per part d’aquelles persones sobre les que és exercit) és una cosa bona, però jo he sentit en boca d’altres persones de la mateixa formació política que l’alcalde i tu, parlar de l’alcalde com a el dictador i del sèquit que el sol acompanyar com de la secta o el ramat (i això no és autoritat sinó sotmetiment).

He vist anar a Jorge Alarte a més misses, processons i altres actes religiosos des que “mana” que… A mi em ve al cap altra frase: “París bien vale una misa”. I a més, arriba justet d’hora per que el vegen i quan s’acaba es posa dins del passadís central per què el tornen a vore ( i mentre entra xoca la mà a tot el món).
Hi ha qui, la santa o la beata (no recorde bé com li dieu els de la mateixa formació política) , ja anava abans i és lògic que ho continue fent però altres…

Afortunadament hi ha algunes absències que lloen a qui no hi és.

5 02 2008
antoniosaura

Anònima. La cuestió de fons és si la política està mediatitzada o influenciada per la religió, no si es participa d’alguna manera en alguns dels seus actes. A la primera cosa estic rotundament en contra, la segona és una qüestió de respecte i cortesia. Eixir a la porta de l’Ajuntament és una questió de proximitat, respecte i cortesia envers la institució que organitza els actes, igual que ho és, per eixemple, anar a la presentació de les diferents falles del poble.

5 02 2008
anònim

No és eixir a la porta de l’Ajuntament, és anar a les processons amb acompanyament de regidors-dores, anar a moltíssims soterrars i a les misses majors on més públic hi ha.

No és una qüestió de representació i proximitat. Ni de col·laborar (amb diners de tots és clar) amb restauracions de part del nostre patrimoni com a poble (indiferentment de les creences o pràctiques).

El que cite demostra que es tracta a l’església com a una de les tres branques de poder (rector, metge i alcalde) i que es participa en els actes per traure-li rèdit polític.

Una creient però no de l’església del Bisbe, sino de l’esglesia del Vaticà II

6 02 2008
antoniosaura

Pel que em toca, abans en eixe grup consultiu estava també el mestre del poble, substituït ara pel periodista.

A banda d’això en cuestió d’actes públics aquesta corporació va a tots independentment de qui els organitze.

7 02 2008
anònim

Diuen que a la tercera va la vençuda, simplificant: hi ha actes eclesials que no són actes públics. Per exemple els soterrars.

Però hi ha molta gent que el veu, i ell ho sap.

Però mentre defenseu l’indefensable.

Per cert, tens raó amb allò del mestre, disculpa.

Però allò de “consultiu” més bé diria que és un eufemisme: és tractava de persones que exercien poder. Igual el poble pla els consultava, però exercien poder (moltes vegades des de l’autoritat, altres no, altres exclusivament des de la situació de superioritat jeràrquica social)

7 02 2008
anònim

diuen que a la tercera va la vençuda. Simplificant: els soterrans no són “exactament” actes públics (però va molta gent i ell o sap)

Tens raó quan dius que el mestre també formava part d’eixe grup (disculpa!). Però no era un grup “consultiu” sino de poder (de vegades exercit amb autoritat i moltes altres sense ella: exclusivament des del lloc jeràrquic superior a nivell social)

11 02 2008
antoniosaura

No entenc molt bé a que et refereixes amb defensar l’indefensable. Anar els soterrars és una mostra de respecte envers la persona que ha faltat o la seua família, donant per suposat que se’ls coneix.

Respecte al grup de poder o consultiu, en una época en la que la gent no tenia massa cultura ni formació era normal acudir en busca de consell a aquelles persones que tenien més preparació i havien ‘corregut més món’, com per eixemple el metge, el mestre o el retor.

No volia entrar en el tema pero dir-te que aquesta corporació solament a anat a dos processons a nivell institucional en els últims anys, quan l’aniversari de la trobada de la Mare de Déu i per l’aniversari de la mort de Sant Francesc, els dos patrons de la ciutat.

13 02 2008
Anónimo

l’estat espanyol no és laic sino aconfesional

14 02 2008
Anónim

Doncs jo consulte la wikipedia i diu estat laïc igual a no confesional.

18 02 2008
Anónimo

Según el diccionario de la RAE:

LAICO:independiente de cualquier organización o confesión religiosa. Estado laico. Enseñanza laica.

ACONFESIONAL:Que no pertenece o está adscrito a ninguna confesión religiosa. Estado, partido aconfesional

La interpretación de cada una de las definiciones admitiria distintos matices. Evidentemente NO ES IGUAL.

Y sobretodo, al referirse a una de las consideraciones que se definen en la Constitución sería importante ajustarse a lo que en la misma se dice. (aconfesional)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s




A %d blogueros les gusta esto: